dimarts, 6 de setembre del 2011

a la trinxera (V)

fa por quan notes que et desendollen i perds la força per moments. és com si per les venes hi corrés aire i l'únic que pots fer és jeure i que passi el temps. i beure líquids ensucrats, fins que de sobte et tornen les ganes i tornes a fer bromes sense sentit i tothom riu.
quan tinc por m'atrinxero altra vegada, ara que feia temps que no hi anava, a la trinxera. m'han canviat de lloc però reconec el tacte del màuser a la primera i l'olor de les bombes de napalm. només que és estrany perquè ara sóc enmig de la plana. la trinxera està força malmesa de tant de temps d'aguantar. m'han dit que triï: o refer-la amb rocs de quilos o lluitar a cara descoberta. i triar sempre és trair.